Em quedo amb aquesta imatge de l'estiu. De bon matí, a Sa Tuna. L'aigua, quieta. Inmaculada. Apunt per a desvirgar. Ni un bri de vent. Silenci absolut. Tonalitats rosades al cel i el mar. Que fugissers són aquests moments! Però el silenci que recollim durant l'estiu ens el podrem anar bevent durant un temps, fins que el record ja no ens refrescarà més...
Entrades
