Quina dèria ens ha agafat a tots plegats per a escriure blocs? Quant de temps durarà aquesta mania? Realment ens llegeix algú? No tenim res millor a fer que penjar mediocritats i intimitats obscenament per a que tothom les vegi?
Potser en el fons cadascú de nosaltres pensa que té quelcom d'especial, que el fa diferent de la resta...
Potser ho fem per un cert afany de deixar alguna cosa en la memòria col.lectiva, alguna cosa per als nostres fills, un cert desig d'inmortalitat...
Segurament el fet d'escriure és un exercici d'auto-exigència que ens imposem precisament per a fugir de la rutina, la grisor, la banalitat i la intrascendència, que s'extenen com una plaga.
Contra tot això, ens vacunem amb creativitat. Perquè en el fons tenim la il.lusió de poder escapar de la mediocritat.
自分を見つめなおすことができれば遅すぎることはない
Fa 9 anys
Entrades
1 comentari:
Comentàvem amb l'Olga que segurament també hi ha sempre un punt d'egocentrisme...
Publica un comentari a l'entrada