Cabana a la figuera

Fer una cabana dalt d'un arbre! El somni que tots hem tingut. El somni de tots els infants. Unes quantes fustes, alguna corda, o alguna canya... Tant se val.

Allò pot ser un castell inexorable, on es lliuren batalles a vida o mort entre guerrers de capa i espasa... O pot ser un vaixell a la deriva enmig d'un gran temporal... O un vaixell pirata en busca de l'illa del tresor navegant per mars exòtics... O la roulotte d'uns artistes de circ, que viatgen per tots els pobles i vil.les del país oferint les seves habilitats de malabaristes, ballarines i equilibristes... O una balsa abandonada en un mar ple de taurons famolencs...

Aquests somnis han començat a ésser realitat aquest estiu. Amb els meus fills i alguns amics hem tallat llistons, hem clavat, claus i més claus, hem llimat taulers d'encadellat... Fins a fer realitat aquesta plataforma que havéim projectat en les nostres ments. Ens hem enfilat per les branques d'aquesta figuera magnífica, hem sentit les olors de l'estiu, la fresca de la seva ombra, l'alegria que dóna estar uns metres per damunt del terra, de veure l'horitzó entre les enormes fulles d'aquest arbre màgic i poderós... Hem sentit aquestes emocions envoltats dels boscos del Montseny, prop de la casa pairal que ens ha acollit aquests darrers anys.

Però és possible que aquests somnis quedin trencats. Segurament els propers estius no podrem gaudir de la nostra cabana, i ens en quedarà només el record.

Un cop més, la història es repeteix: alguna cosa es trencarà al cor d'algun nen, que poc a poc anirà deixant de ser nen i s'anirà fent gran, mentre el seu món de fantasia es va diluint...

Però no pateixis, amor meu: el món és molt gran! Immens... Buscarem nous horitzons, el nostre vaixell solcarà nous mars...