
Em quedo amb aquesta imatge de l'estiu. De bon matí, a Sa Tuna. L'aigua, quieta. Inmaculada. Apunt per a desvirgar. Ni un bri de vent. Silenci absolut. Tonalitats rosades al cel i el mar. Que fugissers són aquests moments! Però el silenci que recollim durant l'estiu ens el podrem anar bevent durant un temps, fins que el record ja no ens refrescarà més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada